Sembla que he trobat la forma d’entrar però encara no ho sé segur. Ho provo recordant que…
Aquesta nit entrem a la primavera i després d’un llarg hivern és una gran notícia, l’esperem amb candeletes. Sóc a Torredembarra, es va fent fosc, d’aqui uns minuts caurá la nit envoltat-nos amb la seva foscor. Encara puc veure el mar per la finestra i no puc evitar pensar en la terrible catàstrofe del Japó. El divendres vaig participar en una meditació amb uns amics i vam demanar per les víctimes. Acabo de rebre un correu amb una oració per enviar enèrgia. I a Libia… Ai quines barbaritats!
Pues parece que sí ha funcionado!
Es una alegría tenerte como vecina por este nuevo barrio. Y andamos escasos de alegrías últimamente…
Un beso, y cuídate mucho, guapa!
Ostras! Pero si ha desaparecido el comment que dejé…
Ai quines barbaritats!
Hola!!
Digo lo mismo que Lidia y espero que sigas poniendo cositas.
Besazossssssssssss!!!